La URV impulsa la docència interdisciplinària amb projectes que posen en contacte estudiants de diferents estudis per enriquir-se mútuament i preparar-se millor per al món laboral

Un dron s’eleva sobre un ampli grup d’estudiants que escolten les indicacions de dos professors. La imatge aèria que capta el giny permet veure com els estudiants es distribueixen per grups en un ampli espai exterior, en què es delimiten diferents parcel·les. Es tracta d’una classe pràctica que té lloc a les instal·lacions de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, però no només està adreçada a nois i noies d’aquests estudis, sinó que, intercanviant idees i coneixements amb ells, també hi ha estudiants del doble grau d’Educació Primària i Infantil. És el taller “Espais d’aprenentatge”, que té per objectiu dissenyar espais educatius amb la interacció de l’estudiantat dels dos àmbits. Un dels grans reptes actuals de la URV, en un món cada vegada més complex i interconnectat, és aprofundir en la interdisciplinarietat a tots els nivells. També en la docència, en què el contacte i la col·laboració entre diferents estudis multiplica els coneixements i les competències de l’estudiantat, molt més preparat per afrontar un món laboral en què les relacions entre àmbits diferents són el pa de cada dia, una realitat que no sempre s’ha reflectit en l’educació tradicional.

A la URV, aquest repte es recull en el Pla estratègia de docència, que assumeix la necessitat que la Universitat guanyi dinamisme davant el canvis i les noves exigències de la societat i ho afronti generant experiències col·laboratives en tota la comunitat, especialment al voltant de la interdisciplinarietat.

Un dels reptes de la URV, en un món complex i interconnectat, és aprofundir en la interdisciplinarietat a tots els nivells

En el cas del projecte dels espais educatius, “els estudiants d’educació fan una proposta de com creuen que hauria de ser el centre i els d’arquitectura els ajuden a dissenyar el continent i el contingut en funció de la finalitat educativa i de les possibilitats tècniques”, explica Mercè Gisbert, professora del Departament de Pedagogia. És una pràctica que ja fa alguns anys que es porta a terme, però fins fa poc la part d’arquitectura no hi tenia gaire pes: “Ara hem trobat la fórmula, amb el contacte directe, la col·laboració estreta entre l’estudiantat dels dos àmbits.” Concretament, son alumnes de segon curs del doble grau d’Educació Primària i Infantil, i de primer i tercer (en funció de la pràctica concreta) del grau d’Arquitectura. “El diàleg i la integració i la construcció conjunta de coneixements són molt necessaris en aquest procés educatiu”, apunta Mariona Genís, professora d’Arquitectura, segons la qual als seus estudiants els va molt bé comptar amb un context real que inclogui “un interlocutor que els pugui donar feedback, que els digui el que han de tenir en compte en el procés de disseny”.

Els estudiants surten de la zona de confort i s’han d’explicar amb un llenguatge entenedor fora de l’àmbit habitual

Fer que els estudiants surtin de la zona de confort i que s’hagin d’explicar amb un llenguatge entenedor fora de l’àmbit habitual, com un autèntic assaig del que es trobaran en el món laboral, són avantatges de la docència interdisciplinària, tal i com asseguren les dues professores i corroboren els estudiants que participen en el projecte. Felip Riera, d’Arquitectura, explica que de seguida es van adonar que els d’Educació no els seguien en algunes explicacions, i van haver de fer l’esforç de simplificar el missatge i ser menys tècnics. “I això està bé -admet Riera- perquè com a arquitectes és important donar una imatge professional i experta, però encara ho és més que el client t’entengui i hi mantinguis una bona comunicació.” Segons una altra estudiant d’Arquitectura, Cristina Karman, és especialment enriquidor ajuntar dues mentalitats diferents: “Nosaltres pensem en l’edifici i l’espai, i ells en com es desenvolupa l’activitat i en les necessitats dels infants.” Mariona Griñó i Martina Fons, estudiants del doble grau d’Educació, destaquen que la pràctica amb l’ajuda de futurs arquitectes els complementa la teoria i, en el cas concret d’aquesta pràctica, els fa entendre la importància de la distribució de l’espai per millorar l’aprenentatge. “Han d’aprendre a escoltar-se, a entendre’s i a treballar conjuntament sense haver tingut cap contacte anteriorment, i això és riquíssim des del punt de vista de la construcció del coneixement”, resumeix Mercè Gisbert.

https://www.youtube.com/watch?v=5alBfaVnuXM

Historiadors al laboratori

Un altre exemple de projecte que posa estudiants en contacte amb un altre àmbit de coneixement és “La química de la tinta: Un projecte interdisciplinari per a l’elaboració de tinta històrica», que forma part d’una de les iniciatives subvencionades pel programa Bones Pràctiques d’Innovació Docent que atorga l’Institut de Ciència de l’Educació de la URV, una línia de suport a les propostes educatives que fomenten la creativitat i la innovació a l’aula, un dels cavalls de batalla de l’ICE. “La integració de diverses disciplines enriqueix l’aprenentatge i la preparació dels estudiants per als reptes professionals del futur”, afirma Patricia Terrado, que imparteix la pràctica. Ella és professora d’Història i es va endur els seus estudiants de segon, de l’assignatura d’Arxivística, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química. Al laboratori, amb la col·laboració d’un tècnic d’URV Divulga i equipats amb bates i ulleres protectores, els futurs historiadors van elaborar, a partir de receptes històriques trobades en diversos arxius, la tinta amb la qual s’escrivien antigament els manuscrits. “Primer van transcriure les receptes i van convertir les mesures a les unitats actuals per adaptar-les al procediment científics que van seguir per obtenir la tinta. Aquest projecte els ha permès integrar coneixements històrics i científics en un context pràctic, tot plegat bàsic per a ells i la seva formació”, explica Terrado.

Un dels estudiants que hi va participar és Arnau Casadó. A més de conèixer instal·lacions de la URV que desconeixia i que va trobar “molt completes”, a Casadó l’ha enriquit especialment el fet d’entrar en contacte amb un àmbit allunyat i molt pràctic: “Per als historiadors, tan vàlid és tenir en compte, per exemple, la visió política com la vessant química, ja que tots els àmbits del coneixement aporten context i una visió de les circumstàncies de cada època.” En aquest sentit, al seu company Abel Vico li va agradar la dimensió pràctica del projecte, que els permet entendre millor les explicacions teòriques, i el van sorprendre “els punts d’unió entre dos àmbits aparentment oposats”. A Maria Vidalina Ramos, una altra estudiant, la pràctica li ha servit per reivindicar la vinculació de la història amb la recerca i comprovar com de còmodes es van sentir en un laboratori. “Semblàvem científics autèntics”, afirma.

Treballant per a l’aplicació

“Reptes de gènere a les organitzacions”, del grau de Relacions Laborals i Recursos Humans, és el nom de l’assignatura interdisciplinària que es coordina des de tres departaments diferents: Dret Públic, Economia i Gestió d’Empreses. A partir d’una necessitat o demanada social abordable des de diferents perspectives (laboral, econòmica, sociològica, mercantil, administrativa…), l’estudiantat analitza la problemàtica i proposa una resposta o solució legalment aplicable. Aquesta assignatura és una de les iniciatives que compten amb l’aval de la Xarxa d’Interdisciplinarietat en la Docència, grup de treball impulsat per l’Institut de Ciències de l’Educació en el context del Pla estratègic de docència de la URV. Punt de trobades, debats i propostes, aquesta xarxa té com a objectius afavorir l’aplicació de la interdisciplinarietat en diversos nivells i contextos, com els treballs de fi de grau i de màster; promoure l’intercanvi d’experiències i projectes; facilitar la formació metodològica: proporcionar eines i recursos per millorar les pràctiques docents, i elaborar materials i recursos didàctics que puguin ser compartits per diverses àrees. En aquest sentit, estan preparant una guia amb recomanacions pràctiques per al professorat i s’incentiva que diversos professors i estudiants treballin conjuntament en treballs de final de grau (TFG) interdisciplinaris. Aquest enfocament permet als estudiants de diverses disciplines col·laborar en la resolució de problemes reals, “com sol passar fora del món acadèmic”, destaca María Dolores Jiménez, co-coordinadora de la Xarxa amb Judith Balanyà. Així, dos o més estudiants de graus diferents han de treballar conjuntament en un TFG que respon a un repte social, aportant els coneixements de cada disciplina per a un resultat integrat. És el cas del TFG titulat “Promoció de la higiene de la son en infants: un projecte educatiu interdisciplinari per a famílies, mestres i alumnes”, que comparteixen quatre alumnes, dues d’Infermeria i dues d’Educació, i una professora de cada àmbit, Rosa Raventós i la mateixa Judith Balanyà respectivament. Precisament, de l’experiència d’aquest TFG en sortirà bona part del contingut de la guia metodològica que s’està preparant.

Maria Dolores Jiménez explica que el repte és “convèncer els futurs professionals, que són els estudiants d’ara, de la necessitat d’afrontar els grans reptes de la societat des de punts de vista diferents”. D’aquí la importància de formar-los en la integració de diferents disciplines a l’hora de desenvolupar solucions. “Volem que hi hagi més contactes de col·laboració entre professorat de diferents àmbits, però també és necessari que aquesta col·laboració es faci bé i es compleixin uns mínims de qualitat”, puntualitza Judith Balanyà, segons la qual aquesta manera d’ensenyar i aprendre “fa que l’experiència sigui més significativa per a l’estudiantat i, a més, reflecteix la realitat laboral, en què els equips de treball els integren persones de perfils professionals diferents”. En definitiva, tal i com apunta Toni Pérez Portabella, director de l’Institut de Ciències de l’Educació, “el treball col·lectiu enfocat a resoldre reptes educatius crea comunitat i dona bons fruits.”